comunicació
donar a coneixer
a uns altres
les meves:
emocions
sentiments
formes de pensar
situacio en la qual em trobo, etc.
Necessitat de comunicació
La comunicació, segons Berelson, es:
la transmissió.
Principis
El principi de tot era la comunicacions gestuals:
Gestos o simbols fets amb el mateix cos
Despres una mica mes trad
Comunicacions gestuals:
Gestos o simbols fets amb el mateix cos
*+sons (Simples)
Mes endavant
Comunicació gestuals:
Gestos o simbols fets amb el mateix cos
*(+informació)
*(+coneixements)
Encara una mica mes endevant
Comunicació gestuals:
Gestos o simbols fets amb el mateix cos
(+informació)
(+coneixements)
*plasmacions de senyals, simbols, signes usats en la comunicació oral en parets o pedres.
com ho fan?
recursos grafics a ma:
Un pal, una pedra, els dits, les ungles, un tros d'os se l'ultim animal caçagt...
Mes endavant
Lent refinament de les demandes i necessitats:
el món està explicat per la MAGIA.
Una mica mes endavant:
necessitat i magia
ART RUPESTRE
Una mica mes endavant:
necessitat i magia
Primeres signes d'escritura
Escritura
Forma de donar-li un signe o simbol al llenguatge parlat.
Estcritura
PARAULES: imiten sons de la naturalesa, expessions d'aquesta.
LLENGUATGES: a partir dels sons que acompanyaven els gestos fets per comunicar-se.
Escritura
estaliment de codis consensuats per poder completar el procès comunicatiu:
Emisor- Canal- Codi- Missatges- Receptor
*
Alfabets
agrupacio de simbols amb una odre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serbeix com sistema de comunicació.
Els alfabets del món
podem classificar els tipus d'escritura en dos grans tipus:
a) escritura conceptual
*a traves d'icones o representacions grafiques expressa idees o paraules.
*ss, sc, ç representen /s/
*h no representa cap so
*qu representa /k/ o /kw/
ORIGEN DE L'ESCRITURA
*l'escritura neix INDEPENDENTMENT a diverses civilitzacions, probablement a partir de picctogrames.
*Te com a primer us la COMPTABILITAT.
*Els testimoniatges mes antics son les TAULETES MESOPOTAMIQUES (Uruk, 3300 ae).
*Hi ha investigadors que defensen la influencia mesopotamica sobre l'escritura egipcia i la xinesa.
Mesopotàmia: escriptura sumèria, aquesta escriptura dóna començament a partir del 3300 ac en Sumer i s'escrivien en taules de arigila amb un sistema semipictografico (20.000 ideogrames), cap al 2500 aC, s'ha de escriptura cuneïforme. La llengua sumèria, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica).
ORIENT MITJA I ASIA MENOR
*Adaptara la tecnica cuneiforme els pobres de l'Orient Mitja i Asia menor: acadis, elemites, assiris, babilonics, hurrites, hitites.
*Cap al 500 ae, els perses emperen un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·labic.
L'origen de l'escriptura
*Egipte: sistema jerogrific
*Demòtica o corrent, cap al 650 ae, mes simplificada i per a usos administratius i economics (sil·labari de 24 sidnes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics);
*Hieàtica o sagrada, gairebe tan antiga com la jeroglica, reservada des de l'aparicio de la demotica a la religio.
*Orentació de l'estrucyura: detra/esquerra, esquerra/detra (bustrofedó)
*Xina: escritura logogràfica
*Els primers caracters de l'escritura xinesa (4500 ae.) ja aparecen a la dinastia Shang (1400 ae.). Des de la reforma de la dinastia Qin (s. III ae) fins a s. XX, quan hi ha una darrera significació i s'introdueix el alfabet llatin (anys 19509, els caracters xinesos augmenten fins a 50000, 1500 dels quals son se aprenen en una escuela basica.
*L'origen pictografic d'alguns signes es evident, però l'escritura xinesa ha esdevingut sobretot semanticofonetica (logogrames).
*Des del s. V, existeixen casos d'escritura sil·labica , el mes reeixit dels qual va ser fan-chi'eh (62 signes) a començament del segle XX.
*Japo
*A partir dels hanzi o vcaractyers xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V de), poc sistematicament i amb valor fonetic, els seus KANJI (5000 segles, dels quals s'aprenen uns 1800 a l'escola)
*fins sl segle IX no se desenvolupen els dos sil·labaris principals:
-per a la llengua obicial, el katakana o kana(47 signes derivats de ka'shu o escritura xinesa, que adjuden a pronunciar els kanji);
-per a l'escritura corrent, el hiragana(mes de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japo s'empra una escritura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana (molts estrangers), hiragana(literatura, premsa, carrer) i romaji (alfabet llati).
AMERICA CENTRAL
*els sistemes d'escritura mes complets de l'America precolombina son:
*l'asteca (Mexic central)
*El maia (mexic meridional, guatemala, hondure, el savador)
*Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.
Creta:
Escritura jeroglifica i sil·labica
A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:
Lineal A : fins 1450 ae, 80 signes.
Lineal B: fins 1200 ae, 88 signes.ç
Escriptures alfabetiques
Les primeres van ser:
A) evolucionen a partir dels jeroglifics egiptis :
-Inscripcions protosinaitiques (31 signes)
-Protopalestines (a partir de 1500ae)
B) o be evolucionen de l'escritura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugrarit: (Siria, 1500-1200 ae.)
Alfabet fenici
*Tambe registra una llengua semitica.
*El seu origen són els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura simètrica i mengen de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici...
*Les seves inscripcions més antigues daten del 1200e (El sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap 1000ae a Biblos: 22 signes consonàncies, orientats de dreta a esquerr.
*Derivacions de l'alfabet fenici
* Despres del seu establiments, l'escriptura, es va difondre pel mediterani, orient proxim i mitja i va arribar fins l' india.
Alfabet grec
B) PERÍODE CLÀSSIC:
Les lletres Digmma, Sant, Qoppa, Sampi van desaparèixer de l'alfabet per que no la usaven per això ara no tenim les vostres minúscules.
*L'alfabet grec va participar en la creació de diverses escriptures.
*A la EPOCA ANTIGA es van crear llengües no hel·lèniques com el caricio, el lici o el brego. També escriptures itàliques com l'etrusc i el copte que era egipci i nubi a la EPOCA MEDIEVAL es van crear el gòtic i l'esclau.
Alfabet llatí
*L'alfabet llati es una mes de les mombroses escritures locals que els etruscs i els italicas prenen, mes o menys directament, d'alfabet grecs occidentals.
*En el cas de Roma, es tacta probablement d'una adaptacio etrusca nde l'escriptura d'Eubea, feta a mitjan s. VIII ae.
*Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.
*L'alfabet classic (s.I ae.) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orentacio inicial bustrofedica** i posteriorment (ss. VI-IV ae.) d'esquerra a dreta.
*Despres d'una llarga evolucio (capital>semiunical+uncial>carolina>humanistica) l'escritura llaatina ha esdevingut una de les mes universals.
Destacar:
a) principi: 21 lletres (G,J,N,O,I= afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons= noves combinacions CH, PH, RH, TH.
Alfabet arameu
*Els arameus són un poble semític establert a Siria.
*L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia i la seva llengua es tambe biblica.
*Te 22 cinsonans i orencacio dreta/esquera.
Alfabet hebreu
*Te dues formes diferents:
-La mes antiga deriva de l'escriptura fenicia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'us religios.
-La mes moderna derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu quadrat i es emprada actualment a Israel: te 22 consonants I alguns signes complementaris per les vocals.
*L'orentacio es dreta/esquerra.
*Alifat arab
Els arabs es constitueixen com a poble entre els segles IX-VIII ae, pero no tenen un regne fins segle I ae (nabateus)
deriva de l'alfabet arameu-nabateu que evolucionara cap als dos tipus principals del periode islamic (segle VII):
cúfic (monomental)
naskhi (cursiva)
te 28 consonans signes vocalics i orentacio dreta/esquerra
ha estat adoptat a asia, africa i europa per pobles no semitics(persa, afgano, malasio,banatus).
A destacar:
no transcripcio vocals curtes
no maiuscules
no permet divisio a final de linia
consonants dobles (tashdiid)
cal·ligrafia arab: art en si mateix (no permeten representar figures animades)
India
*existeix una escritura protoindia (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'indo)
*Te uns 250signes sense desxifrar encara. (podria registrar una llengua dravirica)
*les escritures modernes deriven de l'alfabet arameu:
- la kharosti (250ae-segle V de);
- i la brahmi (anterior al segle III), que te 32 signes consonantics i 4 vocals, i de una gran varietat d'escriptura locals a l'india i Asia central i Tibet, entre les quals sobresurt a la devanagari (sancrit, hindi)
Alfabets eslaus
*el primer albabet eslau va ser una creacio original de ciril·li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus.
*son els 40 signes glagolitics (de glagol : "mot")
*mes recent es l'alfabetic ciril·lic (segle X) incertament atribuit a ciril.
*Te 43 signes que deriven de lletres gregues (24) glagolitiques i d'altres signes.
A partir del 1050 (separació de l'esglesia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de tirar entre l'alfabet ciril·lic i el llati.
Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops(segle XVII i segle XX)l'alfabet ciril·lic.
*Escriptura germanica
*El futhark o alfabet runic (segle II-segle XVII)es una creacio propia dels pobles germanics, amb apotacions de l'albabet llati.
*tenia 16 i 14 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra i al rebes )
L'etapa mes rica es la de les runes escandinaves (segles VIII-XI).
Caracters runics:
· associats a quesstions magiques i mistiques.
· les runes transmeten un missatge secret.
· cada signe te la seva qualitat.
· els " mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)
Alfabet iberic
*a partir dels segles VI-v ae es van fer servir a la peninsula Iberica diversos alfabets:
*-el fenici
*-el grec jonic
*- l'escriptura tartesso-Iberica (segle IV ae), que:
-emprava un sistema mixt, sil·labic i alfabetioc, de 27 signes.
*-orentacio dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)
-pertites variants fonetiques( diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est).
*
Alfabets
agrupacio de simbols amb una odre determinat utilitzat en el llenguatge escrit que serbeix com sistema de comunicació.
Els alfabets del món
podem classificar els tipus d'escritura en dos grans tipus:
a) escritura conceptual
*a traves d'icones o representacions grafiques expressa idees o paraules.
Prctograma:
Representació iconica que pot ser realista de una idealització
Exemples: jerogrifics egipci, hitita jeroglífic.
ESCRITURA CUNEIFORME: aquesta escritura deforma progresssivament els pictogrames inicials amb una mena de punxó (en llati cuneus "tascó, cuny"). Exemples: sumeri.
IDEOGRAMAS: elements grafics que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple estructuras xinesas. Ideogramas moderns: senyals de transit.
b) escritura lingüística
*Atraves de singnes expressa sons.
escritura sil·labica:
-cada signe representa un grup fonètic (sil·laba)
Exemples: linea B (grec mincènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengues actuals, el japonès.
Estructura alfabetica:
-cada signesrepresenta un fonema.
ex: fenici, grec, llati, Alfabet Fonetic Internacional (AFI)
-no son escritures perfectes.
ex: en catala:Exemples: linea B (grec mincènic), sil·labari hitita, sil·labari xipriota; entre les llengues actuals, el japonès.
Estructura alfabetica:
-cada signesrepresenta un fonema.
ex: fenici, grec, llati, Alfabet Fonetic Internacional (AFI)
-no son escritures perfectes.
*ss, sc, ç representen /s/
*h no representa cap so
*qu representa /k/ o /kw/
ORIGEN DE L'ESCRITURA
*l'escritura neix INDEPENDENTMENT a diverses civilitzacions, probablement a partir de picctogrames.
*Te com a primer us la COMPTABILITAT.
*Els testimoniatges mes antics son les TAULETES MESOPOTAMIQUES (Uruk, 3300 ae).
*Hi ha investigadors que defensen la influencia mesopotamica sobre l'escritura egipcia i la xinesa.
Mesopotàmia: escriptura sumèria, aquesta escriptura dóna començament a partir del 3300 ac en Sumer i s'escrivien en taules de arigila amb un sistema semipictografico (20.000 ideogrames), cap al 2500 aC, s'ha de escriptura cuneïforme. La llengua sumèria, és de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semítica).
La seva orientació va per columnes (d'esquerra a dreta) i de dalt a baix.
ORIENT MITJA I ASIA MENOR
*Adaptara la tecnica cuneiforme els pobres de l'Orient Mitja i Asia menor: acadis, elemites, assiris, babilonics, hurrites, hitites.
*Cap al 500 ae, els perses emperen un nou sistema cuneiforme, de tipus sil·labic.
L'origen de l'escriptura
*Demòtica o corrent, cap al 650 ae, mes simplificada i per a usos administratius i economics (sil·labari de 24 sidnes monoconsonàntics i 80 biconsonàntics);
*Hieàtica o sagrada, gairebe tan antiga com la jeroglica, reservada des de l'aparicio de la demotica a la religio.
*Orentació de l'estrucyura: detra/esquerra, esquerra/detra (bustrofedó)
*Xina: escritura logogràfica
*Els primers caracters de l'escritura xinesa (4500 ae.) ja aparecen a la dinastia Shang (1400 ae.). Des de la reforma de la dinastia Qin (s. III ae) fins a s. XX, quan hi ha una darrera significació i s'introdueix el alfabet llatin (anys 19509, els caracters xinesos augmenten fins a 50000, 1500 dels quals son se aprenen en una escuela basica.
*L'origen pictografic d'alguns signes es evident, però l'escritura xinesa ha esdevingut sobretot semanticofonetica (logogrames).
*Des del s. V, existeixen casos d'escritura sil·labica , el mes reeixit dels qual va ser fan-chi'eh (62 signes) a començament del segle XX.
*Japo
*A partir dels hanzi o vcaractyers xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s. V de), poc sistematicament i amb valor fonetic, els seus KANJI (5000 segles, dels quals s'aprenen uns 1800 a l'escola)
*fins sl segle IX no se desenvolupen els dos sil·labaris principals:
-per a la llengua obicial, el katakana o kana(47 signes derivats de ka'shu o escritura xinesa, que adjuden a pronunciar els kanji);
-per a l'escritura corrent, el hiragana(mes de 300 signes, derivats del ts'aoshu o cursiva xinesa). Actualment, al Japo s'empra una escritura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana (molts estrangers), hiragana(literatura, premsa, carrer) i romaji (alfabet llati).
AMERICA CENTRAL
*els sistemes d'escritura mes complets de l'America precolombina son:
*l'asteca (Mexic central)
*El maia (mexic meridional, guatemala, hondure, el savador)
*Els primers testimoniatges d'escriptura centreamericans són del 600 ae.
Creta:
Escritura jeroglifica i sil·labica
A Creta s'empra una escriptura jeroglífica (1900-1700 ae) que evoluciona cap a dues cursives:
Lineal A : fins 1450 ae, 80 signes.
Lineal B: fins 1200 ae, 88 signes.ç
Escriptures alfabetiques
Les primeres van ser:
A) evolucionen a partir dels jeroglifics egiptis :
-Inscripcions protosinaitiques (31 signes)
-Protopalestines (a partir de 1500ae)
B) o be evolucionen de l'escritura cuneïforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugrarit: (Siria, 1500-1200 ae.)
Alfabet fenici
*Tambe registra una llengua semitica.
*El seu origen són els vincles culturals i comercials de Fenícia amb Egipte, així com l'estructura simètrica i mengen de les seves llengües, van permetre que l'alfabet fenici...
*Les seves inscripcions més antigues daten del 1200e (El sarcòfag del rei Ahiram de Biblos), però les diferències són insignificants respecte a l'alfabet establert cap 1000ae a Biblos: 22 signes consonàncies, orientats de dreta a esquerr.
*Derivacions de l'alfabet fenici
* Despres del seu establiments, l'escriptura, es va difondre pel mediterani, orient proxim i mitja i va arribar fins l' india.
Alfabet grec
B) PERÍODE CLÀSSIC:
Les lletres Digmma, Sant, Qoppa, Sampi van desaparèixer de l'alfabet per que no la usaven per això ara no tenim les vostres minúscules.
*L'alfabet grec va participar en la creació de diverses escriptures.
*A la EPOCA ANTIGA es van crear llengües no hel·lèniques com el caricio, el lici o el brego. També escriptures itàliques com l'etrusc i el copte que era egipci i nubi a la EPOCA MEDIEVAL es van crear el gòtic i l'esclau.
Alfabet llatí
*L'alfabet llati es una mes de les mombroses escritures locals que els etruscs i els italicas prenen, mes o menys directament, d'alfabet grecs occidentals.
*En el cas de Roma, es tacta probablement d'una adaptacio etrusca nde l'escriptura d'Eubea, feta a mitjan s. VIII ae.
*Els primers testimonis llatins daten del segle VI ae.
*L'alfabet classic (s.I ae.) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orentacio inicial bustrofedica** i posteriorment (ss. VI-IV ae.) d'esquerra a dreta.
*Despres d'una llarga evolucio (capital>semiunical+uncial>carolina>humanistica) l'escritura llaatina ha esdevingut una de les mes universals.
Destacar:
a) principi: 21 lletres (G,J,N,O,I= afegides als nostres alfabets)
b) Nous sons= noves combinacions CH, PH, RH, TH.
Alfabet arameu
*Els arameus són un poble semític establert a Siria.
*L'escriptura aramea, adoptada de la fenícia i la seva llengua es tambe biblica.
*Te 22 cinsonans i orencacio dreta/esquera.
Alfabet hebreu
*Te dues formes diferents:
-La mes antiga deriva de l'escriptura fenicia (segle IX ae) i ha quedat reduïda a l'us religios.
-La mes moderna derivada de l'alfabet arameu (segle III ae), s'anomena hebreu quadrat i es emprada actualment a Israel: te 22 consonants I alguns signes complementaris per les vocals.
*L'orentacio es dreta/esquerra.
*Alifat arab
Els arabs es constitueixen com a poble entre els segles IX-VIII ae, pero no tenen un regne fins segle I ae (nabateus)
deriva de l'alfabet arameu-nabateu que evolucionara cap als dos tipus principals del periode islamic (segle VII):
cúfic (monomental)
naskhi (cursiva)
te 28 consonans signes vocalics i orentacio dreta/esquerra
ha estat adoptat a asia, africa i europa per pobles no semitics(persa, afgano, malasio,banatus).
A destacar:
no transcripcio vocals curtes
no maiuscules
no permet divisio a final de linia
consonants dobles (tashdiid)
cal·ligrafia arab: art en si mateix (no permeten representar figures animades)
India
*existeix una escritura protoindia (2500 ae), corresponent a la civilització de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'indo)
*Te uns 250signes sense desxifrar encara. (podria registrar una llengua dravirica)
*les escritures modernes deriven de l'alfabet arameu:
- la kharosti (250ae-segle V de);
- i la brahmi (anterior al segle III), que te 32 signes consonantics i 4 vocals, i de una gran varietat d'escriptura locals a l'india i Asia central i Tibet, entre les quals sobresurt a la devanagari (sancrit, hindi)
Alfabets eslaus
*el primer albabet eslau va ser una creacio original de ciril·li (segle IX), com a eina per a l'evangelització dels pobles eslaus.
*son els 40 signes glagolitics (de glagol : "mot")
*mes recent es l'alfabetic ciril·lic (segle X) incertament atribuit a ciril.
*Te 43 signes que deriven de lletres gregues (24) glagolitiques i d'altres signes.
A partir del 1050 (separació de l'esglesia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de tirar entre l'alfabet ciril·lic i el llati.
Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops(segle XVII i segle XX)l'alfabet ciril·lic.
*Escriptura germanica
*El futhark o alfabet runic (segle II-segle XVII)es una creacio propia dels pobles germanics, amb apotacions de l'albabet llati.
*tenia 16 i 14 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra i al rebes )
L'etapa mes rica es la de les runes escandinaves (segles VIII-XI).
Caracters runics:
· associats a quesstions magiques i mistiques.
· les runes transmeten un missatge secret.
· cada signe te la seva qualitat.
· els " mestres de les runes" gaudeixen de prestigi (saben gravar-les)
Alfabet iberic
*a partir dels segles VI-v ae es van fer servir a la peninsula Iberica diversos alfabets:
*-el fenici
*-el grec jonic
*- l'escriptura tartesso-Iberica (segle IV ae), que:
-emprava un sistema mixt, sil·labic i alfabetioc, de 27 signes.
*-orentacio dual (dreta/esquerra al sud, esquerra/dreta al nord-est)
-pertites variants fonetiques( diferenciació entre oclusives sordes i sonores al nord-est).
Índia
L'escriptura protoíndico de la civilització Harappa i Mohenjo-Daro. L'idioma no es troba testificat en cap font contemporània llegible. Les hipòtesis quant a la seva naturalesa es redueixen a supòsits préstecs i la influència del substrat.
Les escriptures modernes derivants de l'alfabet arameu
L'escriptura kharosthi és un alfasilabario (sistema d'escriptura) utilitzat antigament en el sud-est asiàtic.
I l'escriptura brahim va ser l'antecessor de la majoria de lletres de l'Àsia meridional i el Sud-est asiàtic. Igual que la lletra kharosthi, la lletra brahmi s'utilitzava per escriure els dialectes del pràcrit.
Les llengües drávidas són parlades per més de 200 milions de persones i semblen no estar relacionades amb altres famílies conegudes.
L'escriptura protoíndico de la civilització Harappa i Mohenjo-Daro. L'idioma no es troba testificat en cap font contemporània llegible. Les hipòtesis quant a la seva naturalesa es redueixen a supòsits préstecs i la influència del substrat.
Les escriptures modernes derivants de l'alfabet arameu
L'escriptura kharosthi és un alfasilabario (sistema d'escriptura) utilitzat antigament en el sud-est asiàtic.
I l'escriptura brahim va ser l'antecessor de la majoria de lletres de l'Àsia meridional i el Sud-est asiàtic. Igual que la lletra kharosthi, la lletra brahmi s'utilitzava per escriure els dialectes del pràcrit.
Les llengües drávidas són parlades per més de 200 milions de persones i semblen no estar relacionades amb altres famílies conegudes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada